La Cuina del 1714 es un viatge històric per la nostra gastronomia barroca del segle XVIII, on passem de la continuïtat medieval al naixement de la cuina moderna, donant una volta per la guerra de successió, per la Barcelona d’aquella època i per la revolució culinària gràcies a l’entrada de productes d’Amèrica, entre d’altres històries.
En Jaume Fàbrega ens explica detalls de com durant aquella època un procés d’espanyolització forçada volia fer desaparèixer la nostra memòria gastronòmica i com els convents i monestirs van ser els nostres custodis del paladar
Durant el camí en la lectura d’aquest llibre, culturalment, ens trobem amb un munt de manuscrits i receptaris . En molts d’aquests llibres trobem noms desconeguts per nosaltres com hipocràs, gabolet, aixacolata o agràs entre altres.
Hem conegut personatges històrics de la època com frares, mercaders o bé el baró de Maldà i el seu “calaix de sastre” i…… el Ferran Adrià del segle XVIII.
Però La Cuina del 1714 no només és un llibre d’història sinó que ens porta un munt de receptes antigues, tal i com ho feien els nostres avantpassats. Receptes sorprenents com:
-Salsa d’eruga
-Escudella de Carbassa
-Escaldums
-Sang amb ceba
-Mató de Monja
-Piment (un vi dolç medieval)
……..
Les receptes venen amb una explicació històrica i unes notes amb consells per cuinar-les a casa. Però si som més agosarats podem deixar anar la nostra imaginació, això sí,… amb una base gastronòmica catalana del segle XVIII.
La veritat és que ens agradaria explicar més detalls i anècdotes d’aquest llibre escrit per Jaume Fàbrega, però us recomanem que el compreu i feu el mateix viatge al passat que hem fet nosaltres.
SALUT I BON MENJAR!!
Quin gran llibre, si senyor!!