bolets de catalunya
Els Bolets de Catalunya,sí, ja hi som!! Ja estem en temporada de bolets i de diumenges de cistella matinera. Ara podem trobar aquestes maravelles de bolets que tenim repartits pels nostres boscos. I cada cop existeixen més aficionats a aquesta activitat.
De bolets hi han moltíssimes espècies però cal saber quines són comestibles i quines no, i identificar els que són tòxics per garantir una sortida boletaire sense perills. A continuació nomenarem els més apreciats i els més habituals :
-Rovelló:
Diríem que és el rei dels bolets i molt apreciat gastronòmicament parlant. Berga és la capital del rovelló, també al Moianès es pot trobar de manera abundant i en menor quantitat al Solsonès i al Ripollès.
-Cep:
Aquest és el bolet refinat i exquisit. Creix a les fagedes i boscos de coníferes dels Pirineus, des de la Vall d’Aran al Ripollès.
-Camagroc:
És la trompeta groga que viu a gran part de la geografia boletaire. Viu en pinedes i trobarem des de la costa fins als Pirineus.
-Trompeta de la mort:
D’un gust molt apreciat, les trompetes de la mort són negres i habiten en sòls humits, generalment als boscos de planifolis
-Ou de reig:
A aquest bolet li passa com al fredolic, que li agrada l’escalfor i s’allunya dels ambients molt humits. Busca la llum solar i acostuma a créixer a no més de 1000-1300 metres. El podem buscar al litoral i prelitoral gironins.
-Rossinyol:
Aquest bolet creix sota alzines, roures i sureres. Els podem trobar a la serra de Montnegre i al vessant sud del Montseny, majoritàriament a totes les pinedes de pi roig.
-Fredolic:
Aquest bolet viu a llocs on la vegetació pinàcea abunda. Li agrada l’ambient càlid i la llum. S’ha de buscar al nord del Solsonès, al nord del Berguedà, a l’alt Urgell i al Pallars.
-Cama-secs:
Els cama-secs apareixen a la primavera i els podem trobar fins a mitjans de tardor. Poden aparèixer a qualsevol cota i a diferents terrenys. Són habituals per la collada de toses i per zones prepirinenques.
També convé conèixer les espècies verinoses i dolentes:
-Bolet de pi. Creix des de la primavera fins a la tardor. Normalment es troben als troncs i son de color groc-ocre.
-Cualgra sanguínia. Color vermellós o violaci i pot tenir taques blanques o groguenques. Es troben als boscos de coníferes i a zones amb herba.
–Farinera borda. Aquest és altament perillós, pot provocar la mort amb l’ingesta d’un sol exemplar. Conté toxines molt agressives que fan necrosi als ronyons i al fetge. Es troba a mitja i alta muntanya.
-Cua de cavall. És un exemplar que, tot i que es pot menjar, s’ha de cuinar bé. Conté una toxina que s’inactiva al coure el bolet a 70º. Si no sou experts no us arrisqueu ja que es confonen fàcilment amb les amanites verinoses.
-Mataparent. Té el tronc i el barret grans. És tòxic si es menja en cru i cuit dona problemes gastrointestinals.
Hi han moltes més espècies tant de bones com de dolentes però creiem que hem nomenat les més comuns.
Un altre tema que moltes persones ens qüestionem és la manera d’agafar-los. Tallar o arrencar? Sincerament trobem de totes les opinions, i argumentades. Alguns diuen que cal respectar els micelis per no causar tant impacte i no trencar del tot la seva xarxa. Per qui no ho sàpiga els micelis estan sota terra i són com una teranyina que surt del peu del bolet i serveix per a que s’alimenti. D’altra banda, els que arrenquen diuen que si deixes el miceli, aquest pot agafar infeccions. Fins i tot no existeix la mateixa norma per totes les espècies…..És un tema ben complicat.
El que sí que hem de fer sempre és respectar els nostres boscos, tractar bé el terreny i no agafar per agafar. Per gaudir d’una sortida boletaire cal portar un cistell de vímet, una navalla especial més corba (si talleu), calçat adequat, gps o mapa i moltes moltes ganes de passar-ho molt bé!
Així doncs, que tingueu unes bones jornades boletaires!
Salut i bon menjar!!
Nota: Totes les fotos han estat extretes de diverses pàgines d’internet.
SALUT I BON MENJAR!!
