En la majoria de cellers ja ha començat la verema amb molt entusiasme ja que s’espera una anyada amb una qualitat molt bona.
Des de fa uns quants anys en alguns dels cellers catalans fan de la verema una experiència festiva per tots aquells que vulguin apropar-se una mica més a aquest món. Proposen des de col.laborar en la collita fins explicacions de la producció vinícola, des de un tast de vins al celler o menjars populars fins a mostres enogastronòmiques… Així que encara esteu a temps per gauidir d’una esperiència inoblidable.
La verema és la collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre juliol i octubre. El temps de collita depèn del grau de maduració del raïm i de la seva varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per a el tipus de vi que es vol produir. Si bé aquest paràmetre és genèricament vàlid per al raïm de taula, en el cas del raïm destinat a la producció vinícola és necessari considerar altres paràmetres per decidir quan és temps de verema. Això pot dependre de les condicions climàtiques, de la zona de producció, del tipus de raïm i del tipus de vi que es vulgui elaborar.
Existeixen dos mètodes de verema:
Manual: és utilitzada per a la producció de vi d’elevada qualitat i de vins escumosos, per tant és necessari collir el raïm de manera més selectiva, cosa que inevitablement fa augmentar els costos de producció.
Mecànica: la verema mecànica és més econòmica que la manual. La falta de personal qualificat i l’increment dels costos de recollida del raïm estan provocant que s’implanti de forma accelerada en algunes comarques vitivinícoles, un fet que afecta sobre tot a les grans explotacions, que necessiten més mà d’obra. Per a realitzar aquest tipus de verema, el cultiu ha d’estar format en espatllera.
Durant la fase de collita del raïm és necessari respectar algunes regles; és necessari evitar recollir el raïm mullat (per pluja, rosada o boira), ja que l’aigua pot influir en la qualitat del most; a més s’ha d’evitar veremar en les hores mes càlides del dia, per impedir l’inici no desitjat de la fermentació; els raïms han de descansar en contenidors no massa profunds, per a evitar que s’aixafin; finalment, el raïm ha d’anar transportat als llocs en els quals serà efectuada la vinificació en el menor temps possible, per evitar fermentacions o maceracions.
Ens explica l’avi Pey que recordarà per tota la vida aquells esmorzars que l’amo de les vinyes feia als treballadors,….una llesca de pa amb tomàquet, un civil ( semblant a l’arengada), raïm i una copeta de vi. Tot això estirats sota les vinyes. A pesar de la crisi que passaven durant aquella època recorda el caliu, l’entusiasme i l’alegria d’anar a veremar.
I és ben cert allò que és diu : Amb bon pa i bon vi es fa millor el camí…. Bona Verema a tothom!!!
Salut i bon menjar!!
